Treballem per posar en valor un lleure educatiu comunitari, inclusiu, amb mirada interseccional, sostenible, laboralment digne i de qualitat com a eina de transformació social.
Des del cooperativisme vetllem per a tenir present tots aquests principis en la nostra pràctica.
Què és aquesta eina?
Aquesta guia pretén ser un document inicial i obert que proposi un model d’educació en el lleure basat en els principis del cooperativisme, l’economia social i l’educació comunitària.
Interpel·lem a les cooperatives que desenvolupen projectes d’acompanyament educatiu, espais migdia, casals i colònies, i en definitiva, activitats educatives que connectin el dins i el fora escola, per a contribuir a crear un model propi i sòlid allunyat de les pràctiques mercantilistes de les empreses i grans entitats de lleure, amb qui volem contrastar com s’ha desenvolupat el sector de lleure històricament i explorar noves vies per a la transformació.
Missió:
Desenvolupar un model d’educació en el lleure, com a eina de transformació social, basada en els principis del cooperativisme, l’economia social, l’educació a temps complet i l’acció comunitària.
Qui som?
Plantegem aquest canvi de paradigma des del grup de Cooperatives Educatives, sorgit el 2019 en l’àmbit de la Sectorial de cooperatives d’Iniciativa Social, de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).
L’inici del moviment parteix d’un document consensuat al voltant de 15 Valors compartits, que fem nostres i treballem en el nostre dia a dia en tots els projectes que desenvolupem.
Actualment, formen part d’aquest projecte
Cerquem l’adhesió al projecte tant de cooperatives com
d’altres entitats de l’ESS vinculades amb l’àmbit socioeducatiu
i desenvolupin serveis educatius i comunitaris.
Conceptes clau
Cooperativisme
Som empreses cooperatives, de propietat col·lectiva i gestió democràtica i transparent.
Les cooperatives són empreses de propietat conjunta i gestió col·laborativa que solen presentar-se com un dels models possibles d’economia social i solidària (Coopsetània). Van ser definides per l’Aliança Cooperativa Internacional (l’ACI) l’any 1995 com “associacions autònomes de persones que s’han unit voluntàriament per fer front a les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i cultural comunes, per mitjà d’una empresa de propietat conjunta i democràticament controlada” (citat per Fernández, 2006: 239).
Economia Social i Solidària
Treballem per a la transformació social posant al centre les necessitats de les persones i no el capital.
“Avui es defineix l’economia social i solidària com un conjunt d’iniciatives socioeconòmiques els membres de les quals, de forma associativa, cooperativa, col·lectiva o individual, creen, organitzen i desenvolupen democràticament i sense que necessàriament tinguin ànim de lucre, processos de producció, d’intercanvi, de gestió, distribució d’excedent, moneda, de consum i de finançament de béns i serveis per satisfer necessitats […] Dins d’aquesta definició, s’hi poden reconèixer iniciatives formalitzades (cooperatives, fundacions, societats laborals, associacions, mutualitats…) que la subscriguin, però també altres formes de cooperació social emergents i sense formalització jurídica.” (Fernández i Miró, 2016:8-9).
Sense afany de lucre
No especulem amb els serveis que duem a terme. Ho considerem un dret fonamental i no entenem la nostra activitat amb finalitats lucratives.
Sóc un bloc de text. Feu clic al botó Edita per canviar aquest text. Lorem Ipsum és un text de farciment usat per la indústria de la tipografia i la impremta.
Lleure com a dret
Treballem per garantir que tot infant i jove pugui gaudir del lleure, com a dret però també com a espai de creixement personal i col·lectiu.
L’accés al lleure educatiu i la participació en la vida comunitària i cultural està reconegut com a dret en la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides de 1989. En l’àmbit català, la “Llei 12/2009, del 10 de Juliol, d’Educació” reconeix el dret a una educació integral dels infants que desenvolupi els seus valors i personalitat. En aquesta línia, la llei reconeix “el caràcter educatiu del lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors” i s’inclou com agents en la comunitat educativa aquelles associacions i empreses que es dediquen al sector del lleure educatiu.
També la “llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i oportunitats de la infància i l’adolescència” reconeix el dret a infants i adolescents “a rebre una formació integral en el temps de lleure que els faciliti l’educació en els valors cívics i en el respecte a la comunitat i al medi” i remarca que “el joc s’ha d’entendre com un element essencial del creixement i la maduració”. Tot i que les lleis reconeixen que les institucions públiques han de garantir l’accés al l’educació en el lleure en condicions d’equitat i igualtat d’oportunitats, el lleure educatiu i les activitats extraescolars no s’inclouen dintre dels serveis gratuïts
Diversos informes han assenyalat que no existeix una equitat en l’accés al lleure educatiu, cosa que provoca una desigualtat en la quantitat d’experiències d’aprenentatge de l’alumnat que repercuteix en el seu desenvolupament personal i en les habilitats adquirides a l’hora d’accedir al mercat laboral
Des de les Cooperatives Educatives alineades amb l’Economia Social i Solidària apostem per una educació en el lleure vinculada a la transmissió dels principis cooperatius i a 15 valors consensuats. Els valors de l’Economia Social i Solidària estan alineats amb els drets reconeguts per la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides, com poden ser la llibertat de pensament, d’expressió, d’opinió i d’accés a la informació (articles 12, 13, 14 i 15).
La perspectiva democràtica i comunitària de l’ESS respon també als drets reconeguts per la “Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència”, com són el dret al desenvolupament de les potencialitats personals, el dret a ésser escoltat, els drets civils i polítics dels infants o el dret a la participació (articles 6, 7, 28 i 34).
Per tal de garantir el dret al lleure educatiu dels infants i els adolescents les cooperatives educatives de l’Economia Social i Solidària hem de treballar amb l’administració pública per garantir un accés equitatiu i igualitari a les activitats de lleure, però d’igual manera és necessari caminar cap a un major reconeixement del lleure educatiu com a ens empoderador de la infància així com garantir unes millors condicions laborals per les treballadores del sector per tal d’assegurar uns espais educatius de qualitat en que l’infant es trobi al centre del procés educatiu.
Per tal d’aconseguir garantir el dret al lleure educatiu creiem imprescindible una visió comunitària que connecti de forma transversal tots els agents educatius del territori i en que l’administració pública ha de prendre un rol de facilitadora i acompanyant en els processos. Des de l’Economia Social i Solidària creiem fermament que garantir un lleure educatiu de qualitat és imprescindible per generar ciutadania compromesa i vinculada amb el territori que treballin per la transformació social i el desenvolupament d’economies del bé comú.
Comunitat
Connectem espais, agents, recursos i projectes per tal de garantir més i millors oportunitats educatives
Per educació comunitària entenem una praxis que implica tots els agents educatius del territori i que té per finalitat “generar processos de millora i construcció social en els quals els ciutadans prenguin part activament i els comporti, conseqüentment, un creixement a nivell personal”.
En aquest sentit, l’Educació Comunitària sempre va de la mà d’un treball de desenvolupament comunitari que ha de dotar als ciutadans del territori de les eines formatives, metodològiques i materials per tal de poder exercir la seva participació. Per tal de reconèixer el component comunitari de l’educació i tots els agents que el composen, es parla de generar CIUTATS EDUCADORES com el model cap al que hem de caminar. Això implica entendre la ciutat com un contenidor de recursos institucionals i infraestructurals a aprofitar; com un agent que educa segons uns principis i valors; i com un contingut educatiu en sí mateixa a través de la relació que s’estableix entre ciutadà i ciutat.
Arreu del món hi ha diferents projectes que caminen cap a aquesta direcció. En el territori català també tenim iniciatives comunitàries pioneres com són els Plans Educatius d’Entorn, els Projectes Educatius de Ciutat i les Xarxes Educatives Locals. El problema d’aquests projectes d’Educació Comunitària és que sovint hi ha dificultats en la implementació i pocs d’aquests acaben de generar l’impacte desitjat i de ser sostenibles en el temps. Els estudis locals mostren que això és degut, en gran part, a la falta d’una cultura i una praxis de treball enxarxat de l’administració local i de les institucions escolars que treballen de forma parcelada sense que flueixi la informació i els recursos entre els diferents agents educatius de la comunitat, duplicant esforços i portant a un malbaratament de recursos públics.
Educació a temps complet
Donem valor a tots els aprenentatges que es donen al llarg i ample de la vida.
L’Educació a temps complet té com a objectiu posar la persona al centre del procés educatiu, aprofitant totes les oportunitats educatives, connectant els aprenentatges que es produeixen en els diferents entorns i tenint en compte totes les dimensions de la personalitat i les diferents intel·ligències. I tot això es fa de forma inclusiva, sense discriminacions i a partir de la implicació i la col·laboració de tots els actors i tots els recursos de la comunitat.
Un informe d’Expanded Schools assenyala que hi ha un biaix d’unes entre un alumne de 12 anys que ha experimentat aprenentatges fora de l’aula i un que no n’ha tingut l’oportunitat.
A Catalunya existeixen desigualtats en l’accés a activitats extraescolars per motius socioeconòmics com poden ser l’origen de la família, el nivell de riquesa o la monoparentalitat.
Davant aquestes evidències es fa palès que per garantir una igualtat en les oportunitats d’aprenentatge fa falta garantir l’accés a les activitats fora de l’horari lectiu a tots els alumnes, posar-les en valor i connectar els aprenentatges que ofereixen amb el currículum escolar.
L’educació a temps complet proposa que tots els agents educatius de cada territori donin una resposta conjunta a través de dinàmiques de connexió comunitàries. Entre aquests agents hi trobem l’escola, però també altres agents públics com ludoteques, biblioteques, poliesportius, escoles bressol, centres tutelats, CRAE o universitats i centres de recerca, així com iniciatives no públiques com caus i esplais, entitats culturals, entitats del tercer sector o empreses de lleure pertanyents a l’ESS, entre d’altres.
Els 6 eixos de treball
Equitat i inclusió
Estudis desenvolupats a terme en el territori català mostren que hi ha una correlació entre el nombre d’activitats fora d’horari lectiu que duen a terme els infants i joves, i factors com l’origen dels pares, el seu nivell socioeconòmic, el seu nivell d’estudis o la monoparentalitat. Els infants de famílies amb aquestes característiques solen dur a terme menys activitats extraescolars i aquestes solen ser menys variades, deixant de banda activitats com les artístiques i les lingüístiques. Aixi com els infants que estudien en escoles concertades solen dur a terme més quantitat d’activitats no lectives i aquestes són més variades.
Entenem l’equitat en l’educació com la distribució diferenciada dels recursos públics i privats, tant econòmics com educatius, psicològics, burocràtics…, en funció de les necessitats particulars de cada família per tal de garantir que totes les infants i joves puguin accedir en les mateixes condicions a les activitats del temps no lectiu, tant en quantitat com en varietat.
D’aquesta manera s’haurà de contribuir a retallar la bretxa d’hores d’aprenentatge entre infants, ja que aquesta actualment té un impacte directe en les seves capacitats futures com a treballadores i com a ciutadanes
Estratègies per aconseguir un accés equitatiu als recursos fora escola són:
Creació d’equips que coneguin la realitat concreta del territori i que puguin detectar les necessitats específiques.
Ampliar el sistema de beques per garantir l’accés a tots els infants.
Oferir suport a les famílies per realitzar tràmits burocràtics.
Dotar d’espais de conciliació familiar per garantir que les famílies poden assistir a trobades i reunions.
Condicions laborals
Estudis desenvolupats a terme en el territori català mostren que hi ha una correlació entre el nombre d’activitats fora d’horari lectiu que duen a terme els infants i joves, i factors com l’origen dels pares, el seu nivell socioeconòmic, el seu nivell d’estudis o la monoparentalitat. Els infants de famílies amb aquestes característiques solen dur a terme menys activitats extraescolars i aquestes solen ser menys variades, deixant de banda activitats com les artístiques i les lingüístiques. Aixi com els infants que estudien en escoles concertades solen dur a terme més quantitat d’activitats no lectives i aquestes són més variades.
Entenem l’equitat en l’educació com la distribució diferenciada dels recursos públics i privats, tant econòmics com educatius, psicològics, burocràtics…, en funció de les necessitats particulars de cada família per tal de garantir que totes les infants i joves puguin accedir en les mateixes condicions a les activitats del temps no lectiu, tant en quantitat com en varietat.
D’aquesta manera s’haurà de contribuir a retallar la bretxa d’hores d’aprenentatge entre infants, ja que aquesta actualment té un impacte directe en les seves capacitats futures com a treballadores i com a ciutadanes
Estratègies per aconseguir un accés equitatiu als recursos fora escola són:
Creació d’equips que coneguin la realitat concreta del territori i que puguin detectar les necessitats específiques.
Ampliar el sistema de beques per garantir l’accés a tots els infants.
Oferir suport a les famílies per realitzar tràmits burocràtics.
Dotar d’espais de conciliació familiar per garantir que les famílies poden assistir a trobades i reunions.
Qualitat
Entenem la qualitat com les condicions que possibiliten dur a terme les accions educatives de la millor manera possible, vetllant perquè es puguin donar tots els valors que entenem com a indispensables.
Quan parlem de qualitat, parlem de garantir espais pels aprenentatges, amb condicions propícies pel mateix, fent del viscut una experiència enriquidora. Parlem des de la mirada i perspectiva amb què entenem el procés i a les persones que l’integren, amb una mirada humana, que reconeix en l’altre la seva vàlua i la capacitat d’aportar en el procés global que conformem plegades. I, alhora fomentant i garantint la interacció amb les que ens envolta.
Quan parlem de qualitat, parlem de propòsit, del què i el perquè ens motiva a dur a terme la nostra feina, és a dir la nostra raó de ser. Parlem de coherència, de què allò que diem i allò que defensem esdevingui allò que fem. Qualitat vol dir qüestionar-se i ser crítiques, tant amb la pròpia pràctica com amb el sistema, i així modificar el que calgui per a garantir el nostre propòsit.
No entenem l’educació i el lleure com a negoci, la qualitat passa al davant de la quantitat, oferint serveis enriquidors i de valor que interpel·len amb l’entorn i la persona.
Estratègies per garantir la qualitat en l’aprenentatge:
Entendre l’individu com a protagonista de l’aprenentatge. Entenem que cadascú és diferent i la resposta del que anem desenvolupant ha de donar resposta a les necessitats de cada persona.
Diversitat de mesures, eines i suports
Equitat. L’accés a les experiències han de ser igual per a totes, i no venir condicionades per l’origen social de les famílies.
Activitats enriquidores i de valor que connecten el centre, l’entorn i l’individu.
Sostenibilitat
Entenem la sostenibilitat a partir de la interrelació i la identificació de diferents àmbits: mediambiental, social i econòmic, sense deixar de banda altres esferes de la vida que no queden tan reconegudes com l’emocional i la personal. Així doncs, el gran repte recau en accionar una transició ecològica i socialment justa a través, d’una revolució a diferents nivells: en la cultura, en el consum, en la gestió del temps i del treball, en la gestió de finances i en la governança de les nostres institucions, entre d’altres.
Quan parlem de sostenibilitat, ens referim a poder optar a una vida digna. Reconeixem els agents educatius que desenvolupen les activitats educatives, dignifiquem la seva figura amb bones condicions professionals (salarials, cures, conciliació, etc.). Per altra banda, ens associem amb les pràctiques de l’ESS, com també reconeixem l’espai de relacions socioeconòmiques sense afany de lucre (tercer sector). Parlem de fomentar el coneixement d’un sistema econòmic, polític i social actual, i les desigualtats que se’n deriven.
Sotenibilitat vol dir lluitar per un món amb justícia econòmica oferint espais per promoure valors com la solidaritat, la cura i la cooperació, tot plantejant pràctiques alternatives econòmiques i d’acció social per a mantenir la cohesió social i satisfer les necessitats bàsiques de les persones.
Davant la dimensió de la crisi ecològica, i la manera en com ens afecta en el nostre dia a dia, entenem la sostenibilitat ambiental com a terme on parlar i portar a la pràctica estratègies educatives òptimes i on plantejar valors ecologistes (ex. reutilitzar, reduir, etc.) i alhora confrontar situacions de malestar actual.
En definitiva, parlem d’una sostenibilitat global, és a dir que ens afecta en tots els àmbits, i que ens permet entendre, ser conscients i crítics en la nostra forma de vida enfront l’ecosistema que ens envolta.
Perspectiva interseccional
Com a individus són molts els eixos que ens afecten i ens defineixen, motiu pel qual la nostra mirada i postura respecta la perspectiva de gènere és interseccional. No és només el gènere, també és la classe social, el país d’origen, el fenotip (color de la pell), la cultura, la situació socioeconòmica global i individual, el territori on vivim, com ens definim, etc.Entenem que aquesta perspectiva de gènere s’expressa en pràctiques que ens permeten identificar, analitzar i valorar la desigualtat d’oportunitats que s’originen per raó de gènere, sexe o afinitat sexual.
Rebutgem qualsevol manera d’actuar que pugui esdevenir sexista, i ens qüestionem i valorem la discriminació, els privilegis i les desigualtats des d’una lògica no binària. La reflexió de la pròpia pràctica, pel que fa a la perspectiva de gènere, esdevé clau per a treballar la nostra llibertat sexual des del respecte, fomentant relacions horitzontals, amb responsabilitat afectiva i sota consentiment, i així poder traslladar i fomentar aquest coneixement a totes aquelles persones que ens envolten i que formen part de l’acció educativa. Així doncs, treballem i entenem la perspectiva de gènere de manera transversal, és a dir que en totes les accions i pràctiques que duem a terme hi és present, amb l’objectiu de trencar i desconstruir estereotips, erradicar desigualtats socials i aconseguir l’equitat.
Estratègies per garantir la perspectiva de gènere interseccional en l’aprenentatge:
Comprendre la lògica patriarcal del sistema econòmic polític i social actual.
Revisar les pròpies actituds i reflexionar sobre la pròpia pràctica, comptant amb una observació per part de diferents agents, amb l’objectiu de modificar la pròpia acció.
Desconstruir estereotips.
Educació comunitària
Estudis desenvolupats a terme en el territori català mostren que hi ha una correlació entre el nombre d’activitats fora d’horari lectiu que duen a terme els infants i joves, i factors com l’origen dels pares, el seu nivell socioeconòmic, el seu nivell d’estudis o la monoparentalitat. Els infants de famílies amb aquestes característiques solen dur a terme menys activitats extraescolars i aquestes solen ser menys variades, deixant de banda activitats com les artístiques i les lingüístiques. Aixi com els infants que estudien en escoles concertades solen dur a terme més quantitat d’activitats no lectives i aquestes són més variades.
Entenem l’equitat en l’educació com la distribució diferenciada dels recursos públics i privats, tant econòmics com educatius, psicològics, burocràtics…, en funció de les necessitats particulars de cada família per tal de garantir que totes les infants i joves puguin accedir en les mateixes condicions a les activitats del temps no lectiu, tant en quantitat com en varietat.
D’aquesta manera s’haurà de contribuir a retallar la bretxa d’hores d’aprenentatge entre infants, ja que aquesta actualment té un impacte directe en les seves capacitats futures com a treballadores i com a ciutadanes.
Estratègies per aconseguir un accés equitatiu als recursos fora escola són:
Creació d’equips que coneguin la realitat concreta del territori i que puguin detectar les necessitats específiques.
Ampliar el sistema de beques per garantir l’accés a tots els infants.
Oferir suport a les famílies per realitzar tràmits burocràtics.
Dotar d’espais de conciliació familiar per garantir que les famílies poden assistir a trobades i reunions.
Experiències inspiradores
Locals
Internacionals
Salt ciutat educadora
Les Comunalitats Urbanes són un nou projecte impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat dels sectors de la societat més vulnerabilitzats a través de l’Economia Social.
El programa està conformat per 22 comunalitats arreu de Catalunya que treballaran per l’enfortiment dels béns comuns i de nous projectes d’ajuda mútua a partir del moviment veïnal i associatiu, del teixit cooperatiu, del petit comerç, de projectes autoorganitzats i de les xarxes de suport mutu.
Cada una de les 22 Comunalitats parteix d’una diagnosi de necessitats de l’entorn i han de fer diverses tasques de divulgació i sensibilització, de creació i desenvolupament de béns comuns, i d’ajuda i suport mutu a través de l’acció comunitària. Cada comunalitat defineix els seus eixos de treball segons la diagnosi, i també concreta els col·lectius als quals es vol adreçar.
Anterior experiència
Etcètera
És una iniciativa de l’Ajuntament de Granollers que busca generar una proposta d’activitats de tarda a través de la vinculació amb equipaments públics, espais relacionals i projectes educatius amb identitat adolescent del municipi (de 12 a 16 anys).
La proposta inclou activitats com l’autodefensa feminista, el dibuix urbà, la producció audiovisual, la ràdio, les danses urbanes, el teatre, l’aprenentatge del català o la música.
Moltes d’aquestes activitats són d’accés gratuït i estan dinamitzades per entitats o agents rellevants del territori.
Anterior experiència
Citizen schools
És una iniciativa de l’Ajuntament de Granollers que busca generar una proposta d’activitats de tarda a través de la vinculació amb equipaments públics, espais relacionals i projectes educatius amb identitat adolescent del municipi (de 12 a 16 anys).
La proposta inclou activitats com l’autodefensa feminista, el dibuix urbà, la producció audiovisual, la ràdio, les danses urbanes, el teatre, l’aprenentatge del català o la música.
Moltes d’aquestes activitats són d’accés gratuït i estan dinamitzades per entitats o agents rellevants del territori.
Anterior experiència
World Movile City Project
És una iniciativa de l’Ajuntament de Granollers que busca generar una proposta d’activitats de tarda a través de la vinculació amb equipaments públics, espais relacionals i projectes educatius amb identitat adolescent del municipi (de 12 a 16 anys).
La proposta inclou activitats com l’autodefensa feminista, el dibuix urbà, la producció audiovisual, la ràdio, les danses urbanes, el teatre, l’aprenentatge del català o la música.
Moltes d’aquestes activitats són d’accés gratuït i estan dinamitzades per entitats o agents rellevants del territori.
Anterior experiència